Reforma del presbiteri del temple parroquial de Sant Pau de Tarragona

Arquitectes

G.Giacalone, M. Viladot, E.Aran

Emplaçament

Tarragona

Client

Parròquia de Sant Pau de Tarragona

Any

2018

Estat

En curs

Memòria

El projecte de reforma es sitúa al temple parroquial de Sant Pau de Tarragona a la Rambla President Lluís Companys.

La reforma del presbiteri es planteja com una oportunitat comunicativa per donar a conèixer el text de l’Himne de l’amor de Sant Pau, donada l'avinentesa que el titular del temple n'és el seu autor, a través dels tres elements principals del mobiliari litúrgic: l'ambó, l'altar i la seu.

-Per l'ambó es proposa una base de marbre que es doblega i serveix de peanya per a una pletina metà·lica que sosté el llibre durant la proclamació. Aquesta pletina es doblega per incorporar la creu perforada i les paraules "Sense amor no sóc res" a la part frontal. Com darrer gest, la pletina es torna a doblegar per poder exposar la Paraula als fidels quan no hi ha celebració litúrgica, com un signe de la presència de Déu que s'ofereix als homes.

- Es proposa un altar de pedra circular, perquè és indicatiu de la comensalitat eucarística i s'adiu amb la forma del presbiteri i el banc corregut proposat. L'altar queda marcat per una creu gravada en la seva part superior, que és la manera de indicar "Aquell qui estima", el Crist. Aquesta creu gravada, en els extrems perimetrals del cercle, es torna en una pletina metàl·lica que davalla fins a la base. Cadascuna d'aquestes plaques porta inscrita una de les característiques de "Aquell qui estima" indicades en el text bíblic: "tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta".

- Per la seu es proposa una cadira feta amb el mateix tipus de pletina metàl·lica de l'ambó i l'altar per donar la unitat escaient al conjunt. Si a l'ambó aquesta pletina estava perforada per una creu i si, per altra banda, les pletines de l'altar conformaven una creu, en el cas de la seu es proposa una reinterpretació cruciforme i abstracta de les tres virtuts teologals perforades en el respatller. La fe se sol representar per la creu; l'esperança se sol representar amb una àncora; mentre que la caritat o l'amor se solen representar amb un cor. Acompanyant aquesta forma, també situada en el frontal del respatller de la cadira, per tal que es pugui llegir com es llegeixen també la resta de les inscripcions de l'ambó i l'altar, es proposa inserir-hi "L'amor no passarà mai".

A més es proposa la creació d'un banc corregut adossat al mur corbat de l'absis central del presbiteri que facilita un major dinamisme pastoral de les celebracions així com la visibilitat de cerimònies concelebrades. En l'extrem dret, aquest banc corregut incorpora, al costat de la porta de la sagristia, un espai a mode de credença com suport de l'acte eucarístic. En una posició més avançada, passat l'espai de les dues portes que donen accés a la sagristia i a la Capella del Santíssim des del presbiteri, tot deixant lliure un pas de circulació, es proposa la continuïtat del banc corregut a l'esquerra i una base per a la seu a la dreta, ja que així queden lliures les visuals del president respecte l'assemblea. Alineat amb aquest segment de banc corregut i la base de la seu, es proposa la situació de l’altar circular, ja que aquesta forma s'adiu amb la curvatura de l'absis i no crea un frontal oposat als participants que hi ha a l'entorn o a la nau principal. És a dir, es reforça la idea de comensalitat i concelebració eucarística pròpia del caràcter sacerdotal de tot el poble batejat.A les dues mènsules que hi ha a banda i banda de les escales d'accés frontal al presbiteri s'hi disposen un nou ambó, a la part esquerra, i un faristol a la banda dreta.

render01

render02

Planta

alçat-secció